La llegenda de les Matrioskas

Un fuster que sortia cada matí a caminar pel bosc, en una d’aquestes fredes matinades, va trobar un tros de fusta molt bonic, el va recollir i el va portar al seu taller. Durant molt de temps l’observà i pensà com el podria tallar. Al final es va decidir i va crear una nina a la qual va anomenar Matrioska.

Aquesta nina li va semblar tan bonica que va decidir quedar-se-la, i cada dia el fuster parlava amb la seva nina, fins que en un dia ella li va respondre. Durant diverses setmanes van xerrar, però el fuster va començar a notar que la seva nina estava trista. Li va preguntar el perquè de la seva tristesa, al que Matrioska li va respondre que se sentia molt sola i que desitjava tenir una filla.

El fuster va estar meditant i va proposar-li que podria tallar-la, però que li faria molt de mal perquè hauria d’obrir-la per a usar la seva mateixa fusta. Matrioska va acceptar, dient que les coses importants requerien sacrificis.

El fuster va crear una altra bella nina, a la qual va anomenar Trioska. Temps després, a Trioska li va passar exactament el mateix que amb Matrioska, així que de l’interior de Trioska va tallar a Oska.

Oska també es va entristir perquè volia una filla, però a l’ésser una nina tan petita, i en veure que no quedava molta fusta en ella per a fer més filles, el fuster va tallar a Ka. Li va pintar un bigoti i li va dir que era un home que no podia tenir fills.

D’aquesta manera es va completar la família, ficant a Ka dins d’ Oska, Oska dins de Trioska i a Trioska dins de Matrioska.

Aquesta llegenda russa simbolitza la maternitat i la fertilitat. La nina més gran representa una mare camperola que porta dins seu un altre dona, i aquesta en porta un altre, i així successivament fins a arribar a la més petita que representa un nadó.

El joc de la Matrioska és una eina que utilitzo en algunes sessions de coaching perquè ens facilita parlar sobre la maternitat, però sobretot ens ajuda a reflexionar sobre el nostre mon interior.  

El joc de les Matrioskas ens porta a fer preguntes com ara: Aquella nena que eres, què diria de la dona que ets ara? Qui és la teva nena interior? Com és? Què necessita?

Les nines simbolitzen els personatges que anem representant a la vida, depenen quin àmbit ens trobem adoptem un personatge o un altre, però aquests ens allunyem de la persona que realment som. Arriba un dia a la vida, que ens adonem que hem oblidat de qui realment som, ja no podem veure qui som a conseqüència de la quantitat de capes que portem. Potser som una àguila, però nosaltres ens veiem com una gallina. Amaguen la nostra nena interna, aquella que tots portem dins per por a…, cada persona la seva.

Una vegada les persones ens alliberem dels personatges, o de les capes que durant anys li hem anat posant a la nena, queda el descobert la nena interior, és aleshores que descobrim el gran tresor: la nostra essència.

A partir del moment que ja has vist ja no pots deixar de veure, ja no pots tornar enrere.

Soc una llavor de canvi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s