Cada dia es generen conflictes i/o situacions difícils de resoldre, com cada dia es genera brossa domèstica. Un conflicte el podríem definir com un xoc que una persona experimenta davant d’una situació que li causa un desacord o una discrepància.
On hi ha persones, hi ha conflictes. El conflicte forma part de la persona, aquest és inherent a l’ésser humà. D’una manera o altra estem implicats contínuament en conflictes. Si en una relació personal no existeix mai un conflicte, això ens informa que alguna cosa està succeint en aquesta relació, ja que totes les relacions interpersonals són susceptibles de generar conflictes. En els processos d’interacció es relacionen persones amb diferents personalitats, diferents conductes i actituds, diferents experiències i codis ètics.
En un sistema, tant sigui una familia com un equip professional, hi ha infinitat de relacions interpersonals que es van produint, per tant, el sorgiment de conflictes ha de mirar-se com una cosa habitual i natural, sempre que es produeixin en un context determinat, i tenint en compte la quantitat i nivells, és a dir, no siguin desmesurats. Si en un equip de persones no hi ha conflicte, és que aquest equip probablement aquest mort com a tal, i si existeixen constantment i hi ha nivells alts d’agressivitat s’han de prendre mesures excepcionals. El que és important i necessari és dotar a les persones de mecanismes per prevenir, gestionar i resoldre els conflictes.
Un conflicte habitual i quotidià es saber mantenir converses des de la serenitat, sobretot amb aquelles persones que tenen punts de vista diferent al teu. Us heu trobat alguna vegada persones que comencen la conversa amb la frase: “amb tot el meu respecte del món, o amb tot el meu amor,..”, però tu ja t’ho veus venir, penses ai ai ai que em dirà ara, i et poses a la defensiva, perquè ja saps que la segona frase anirà directament a a la jugular. La segona frase acostuma a ser un judici sobre els teus pensaments, sentiments o actituds que estàs adoptant davant una situació. Un altre frase molt habitual és aquella que et diuen al final de la seva explicació: “ei, però amb molt de carinyo, no voldria pas ofendre’t”
Dues habilitats soci-emocionals que ens poden ajudar a l’hora de manegar una conversa difícil són la Comprensió i l’ Empatia. Totes dues van agafades de la ma, vull dir que quan hi ha comprensió hi ha empatia, i quan hi ha empatia hi ha comprensió. No existeix una sense l’altre.
Per a potenciar les capacitats de comprendre i empatitzar us pot ajudar saber que:
- la nostra percepció del món no és la realitat. La nostra percepció del món es segons les nostres creences i hagin estat les nostres vivències o experiències.
- quan actuem sota les nostres creences, i les validem com úniques possibles estem excloem a tota persona que no actua sota les mateixes creences que les nostres.
- la nostra visió de la realitat és una part de la realitat, no és tota la realitat.
- la nostre opinió, o l’opinió de l’altre, és això mateix, una opinió no és la realitat.
- el que sent l’altre és tant legítim com el que sentim nosaltres.
- el que expressa l’altre és de l’altre no és nostre.
- cada persona té les seves pors, i totes són legitimes.
- tota persona actua segons el seu nivell de saviesa.
- per a poder comprendre primer he d’estar obert a entendre.
- una persona es sent compresa quan es sent escoltada.
- l’altre persona és tal com vol ser, no es com tu vols que sigui.
- per a respectar a un altre l’he de valorar i acceptar tal com és, per que ell o ella ja és un esser humà legítim i complet.
“soc llavor de canvi”
Coaching y Docencia 