NADAL 2020

 
 Hivern
 Estimo la quietud dels jardins
 i les mans inflades i vermelles dels manobres.

 Estimo la tendresa de la pluja
 i el pas insegur dels vells damunt la neu.

 Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
 i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

 Estimo les nits inacabables
 i la gent que s'apressa sortint del cinema.

 L'hivern no és trist:
 És una mica malenconiós,
 d'una malenconia blanca i molt íntima.

 L'hivern no és el fred i la neu:
 és un oblidar la preponderància del verd,
 un recomençar sempre esperançat.

 L'hivern no és els dies de boira:
 és una rara flexibilitat de la llum
 damunt les coses. 

L'hivern és el silenci,
 és el poble en silenci,
 és el silenci de les cases
 i el de les cambres
 i el de la gent que mira, rera els vidres,
 com la neu unifica els horitzons
 i ho torna tot 

MIQUEL MARTÍ POL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s