A taula per Nadal

christmas-table-1909797_960_720

En aquest petit relat descric una sèrie de personatges, habituals en els dinars de Nadal, a partir de l’emoció que transmeten i que els hi es predominant.

El prepotent, la seva emoció la ràbia:   Aquest personatge te una mirada penetrant, clava la mirada als ulls dels altres com si volgués descobrir alguna cosa més enllà. Com si volgués descobrir el que l’altre esta pensant, intimidant-lo i generant -li por o angoixa a l’altre. Acostuma a actuar de manera violenta, tant verbal com física.

El rondinaire, la seva emoció predominant és la tristesa:  quan parla aquesta persona només podem escoltar queixa. Es queixa de la feina, si en te poca perquè en te poca, i quan te molta perquè en te molta, es queixa dels diners, dels Impostos, del dinar, de tot absolutament de tot. Poques vegades deixa parlar a l’altre. Riu molt poques vegades.  Pràcticament durant tota l’estona parla ell,  d’ell i dels seus mals, i vol que els altres li prestin atenció.

El salvador, li acompanya la supèrbia Veu les injustícies dels demès i els hi ofereix ajuda. Ajuda a tots, en tot, i en tot moment. Dona sensació de seguretat i optimisme, però de fet hi ha alguna cosa dins seu que el fa sentir superior als altres, necessita omplir el seu  buit interior. No es permet ajudar-se a ell mateix fins que no s’omple de humilitat i compassió, aleshores es converteix en un autèntic facilitador.

El passiu, l’ emoció que transmet és la vergonya i també inseguretat: representada per aquell personatge que no parla, o parla poc,  es a dir que, la seva participació en els debats generats a taula durant el dinar és basant escassa, i acostuma només a observar. Generalment s’aixeca poques vegades de la taula, ni tant sols treu el seus coberts, només ho fa en cas urgències fisiològiques.

L’Hiperactiu, l’emoció que transmet és l’alegria és una persona que sempre la veus contenta i feliç, diu que es sent esplendorosa. Li importa molt el que pensin d’ell o d’ella.  Vol transmetre que està a gust amb ella mateixa, i en moltes ocasions per tapar les insatisfaccions va de dur, puc amb tot i amb tots.

El víctima, l’emoció més habitual la resignació: els acostumen anar a acompanyants dels violents, els que van per la vida de víctimes, tot el que li passa a la vida es culpa dels altres, tot el que els hi envolta es el culpable dels seus problemes,  Tenen un gran Ego, poca autoestima i no fan absolutament res per canviar la situació.

El viatger, la seva emoció habitual la il·lusió, sempre sembla ilusionat però que els altres el veuen com un il·luminat perquè fa molta ràbia. Es aquell personatge que esta liderant o iniciant un nou projecte, o ha acabat un viatge a l’altre punta del món i està a punt d’iniciar -ne un altre. Es aquell que ens explica amb pels i senyals tots els territoris que ha visitat en aquest darrer any.  No calla ni sota l’aigua i tot li va genial!

El Gandhi, emoció principal la serenitat  el trobes moltes vegades assegut a la cadira o al sofà, observant a tothom. Sembla desconnectat del que passa en el dia a dia. Li dona igual blanc, negre o gris, mentre li donin de menjar i beure. Parla poc, i fa reflexions interessants però que a la majoria els hi sembla massa espirituals, i poc pràctiques.

El manta, l’emoció principal la mandra  és aquell personatge que no li venia de gust anar a la trobada, però que per obligació o fa . Assegut al sofà amb la cara paga,  només està connectat al mòbil, i evita parlar amb la resta de personatges adults amb el qui no connecta gens. Intenta passar per desapercebut, evita el conflicte per a que a ell no li afecti, i així no haver de fer res: ai quina mandra!

La competència, emoció la gelosia i enveja és aquell personatge que no veu la seva llum com brilla,  i no es sent satisfet amb la seva pròpia llum. Aquest personatge només veu brillar la llum de l’altre,  i sempre desitja aquella llum. L’auto exigència i el inconformisme són dues actituds present i constant a la seva vida.

El jutge, l’emoció predominant la por cada vegada que parla verbalitza una sentència catastròfica. Veu sempre la part fosca i negativa de la història, les il·legalitats, allò que no es pot fer, genera angoixes i incerteses, rebuig de l’altre, i soledat, sembla que li deguem alguna factura.

La ovella negre, es sent distanciada és el Personatge que no s’adapta a les normes o tradicions de la família anant per camins diferents als establerts. En moltes ocasions son rebutges poden arribar a ser víctimes de Bullying familiar. Son personatges que  no es senten acceptats ni reconeguts dins el clan familiar. Senten que la seva opinió no es escoltada, i acostumen a estar callats i poc actius.

El savi, l’emoció l’apatia: són uns personatges que s’amaguen de les seves emocions i fugen de connectar amb la dels altres, temen que aquestes els influeixin, doncs quedaria en evidència la seva feblesa i la seva vulnerabilitat.  Al llarg de la seva vida han construït una armadura de ferro molt resistent, per a que allò que passa el seu voltant no li afecti, i així mostrar-se forts davant dels altres. Saben de tot, i a tothom donen consells.

L’ innocent, la seva emoció principal la tendresa : persones que, tot i les dificultats que els hi ha plantejat la vida, dona la ma a la bondat i al ser creatiu pacífic que porta dins. Ajuden amb generositat sense esperar res a canvi. Agraïts de la vida i de tothom, uns sers admirables.

Versión en castellano

En este pequeño relato describo una serie de personajes, habituales en las comidas de Navidad, a partir de la emoción que transmiten y que les predominante.

El prepotente, su emoción la rabia: Este personaje tiene una mirada penetrante, clava la mirada en los ojos de los demás como si quisiera descubrir algo más allá. Como si quisiera descubrir lo que el otro está pensando, intimidando y generando -le miedo o angustia al otro. Suele actuar de manera violenta, tanto verbal como física.

El gruñón, su emoción predominante es la tristeza: cuando habla esta persona sólo podemos escuchar queja. Se queja del trabajo, si tiene poca porque en té poca, y cuando tiene mucha porque en té mucha, se queja del dinero, de los Impuestos, de la comida, de todo absolutamente de todo. Pocas veces deja hablar al otro. Río muy pocas veces. Prácticamente durante todo el tiempo habla él, de él y de sus males, y quiere que los demás le presten atención.

El salvador, le acompaña la soberbia Ve las injusticias de los demás y les ofrece ayuda. Ayuda a todos, en todo, y en todo momento. Mujer sensación de seguridad y optimismo, pero de hecho hay algo en su interior que le hace sentirse superior a los demás, necesita llenar su vacío interior. No se permite ayudarse a sí mismo hasta que no se llena de humildad y compasión, entonces se convierte en un auténtico facilitador.

El pasivo, la emoción que transmite es la vergüenza y también inseguridad: representada por aquel personaje que no habla, o habla poco, es decir que, su participación en los debates generados en la mesa durante la comida es en base escasa, y suele sólo a observar. Generalmente se levanta pocas veces de la mesa, ni siquiera asoma sus cubiertos, sólo lo hace en caso urgencias fisiológicas.

El Hiperactivo, la emoción que transmite es la alegría es una persona que siempre la ves contenta y feliz, dice que se siente esplendorosa. Le importa mucho lo que piensen de él o de ella. Quiere transmitir que está a gusto con ella misma, y ​​en muchas ocasiones para tapar las insatisfacciones va de duro, puedo con todo y con todos.

El víctima, la emoción más habitual la resignación: los suelen ir a acompañantes de los violentos, los que van por la vida de víctimas, todo lo que le pasa en la vida se culpa de los demás, todo lo que les rodea es el culpable de sus problemas, Tienen un gran Ego, poca autoestima y no hacen absolutamente nada para cambiar la situación.

El viajero, su emoción habitual la ilusión, siempre parece ilusionado pero que los otros lo ven como un iluminado porque da mucha rabia. Es aquel personaje que esta liderando o iniciando un nuevo proyecto, o ha terminado un viaje a la otra punta del mundo y está a punto de iniciar -ne otro. Es aquel que nos cuenta con pelos y señales todos los territorios que ha visitado en este último año. No calla ni bajo el agua y todo le va genial!

El Gandhi, emoción principal la serenidad lo encuentras muchas veces sentado en la silla o el sofá, observando todos. Parece desconectado de lo que pasa en el día a día. Le da igual blanco, negro o gris, mientras le den de comer y beber. Habla poco, y hace reflexiones interesantes pero que en la mayoría les parece demasiado espirituales, y poco prácticas.

El manta, la emoción principal la pereza es aquel personaje que no le apetecía ir al encuentro, pero que por obligación o hace. Sentado en el sofá con la cara paga, sólo está conectado al móvil, y evita hablar con el resto de personajes adultos con el que no conecta nada. Intenta pasar por desapercibido, evita el conflicto para que a él no le afecte, y así no tener que hacer nada: ay qué pereza!

La competencia, emoción celos y envidia es aquel personaje que no ve su luz que brilla, y no se siente satisfecho con su propia luz. Este personaje sólo ve brillar la luz del otro, y siempre desea aquella luz. La auto exigencia y el inconformismo son dos actitudes presente y constante en su vida.

El juez, la emoción predominante el miedo cada vez que habla verbaliza una sentencia catastrófica. Ve siempre la parte oscura y negativa de la historia, las ilegalidades, lo que no se puede hacer, genera angustias e incertidumbres, rechazo del otro, y soledad, parece que le debamos alguna factura.

La oveja negra, se siente distanciado es el Personaje que no se adapta a las normas o tradiciones de la familia yendo por caminos distintos a los establecidos. En muchas ocasiones son rechazas pueden llegar a ser víctimas de Bullying familiar. Son personajes que no se sienten aceptados ni reconocidos dentro del clan familiar. Sienten que su opinión no es seguida, y suelen estar callados y poco activos.

El sabio, la emoción la apatía: son unos personajes que se esconden de sus emociones y huyen de conectar con la de los demás, temen que éstas les influyan, pues quedaría en evidencia su debilidad y su vulnerabilidad. A lo largo de su vida han construido un armazón de hierro muy resistente, para que lo que pasa a su alrededor no le afecte, y así mostrarse fuertes ante los demás. Saben de todo, y todos dan consejos.

El inocente, su emoción principal la ternura: personas que, a pesar de las dificultades que les ha planteado la vida, da la mano a la bondad y al ser creativo pacífico que lleva dentro. Ayudan con generosidad sin esperar nada a cambio. Agradecidos de la vida y de todos, unos seres admirables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s